QUÈ DIUEN ELS LECTORS...


​Anònim 20 d’agost del 2009, a les 23:15

Jo ja l'he acabada, i la recomano molt i molt!
De vegades trobem petites joies com aquesta, val la pena remenar una mica i no llegir només el que tothom "ha de" llegir.. Perfecta per qui li agradi la novel·la històrica, convents, passadisos i algún secret, no puc dir mes...

​
 

Anònim 23 d’agost del 2009, a les 10:35

Una novel.la que va molt bé per a refrescar els xafogosos dies d'estiu i segurament les avorrides tardes d'hivern.

Un text que quan t'arriba a les mans ja no el pots deixar.

Intrigues, passions i sentiments entrellaçats ens uns paisatges coneguts que, en certa manera, ens fan sentir espectadors més propers d'aquesta original trama.
Un bon inici per aquesta novella escriptora.

​

Anònim 23 d’agost del 2009, a les 22:24

Un descobriment interessant, de les novel.les que enganxen.
Ja espero una nova obra de la Mireia V.
Us la recomano molt!

​

Anònim 24 d’agost del 2009, a les 8:44

M'ha agradat molt, té ritme, una història i uns personatges ben construïts.

Espero poder llegir més llibres d'aquesta autora

​

Emili R. 24 d’agost del 2009, a les 12:52

És un llibre distret, ràpid de llegir, i que ens situa a llocs molt coneguts des d'un punt de vista interessant.

​

Unknown 25 d’agost del 2009, a les 17:30

He gaudit molt d'aquest llibre a l'estil "Ken Follet".
No puc esperar al següent llibre. Felicitats Mireia!
Wilfred 

​

Anònim 2 de setembre del 2009, a les 10:36

Un llibre molt recomanable.

T'enganxa des del primer moment, és fàcil de llegir i amè.

A mi m'agradat moltíssim.

Espero i desitjo poder seguir gaudint d'obres com aquestes.

​

Anònim 6 d’octubre del 2009, a les 15:15

Molt recomanable el Secret de la Germandat.

Dues trames apassionants.

Enganxa des del primer moment.

Molta sort Mireia ;-)

​

Anònim 26 d’octubre del 2009, a les 16:07

La veritat és que volia fer un comentari mentre llegia el llibre i un altre un cop acabat però m'he enganxat i nomes he pogut fer el de després.

Felicito a l'autora que per ser el seu primer llibre te una maduresa extraordinària.

Visc a Barcelona i aniré a visitar la cartoixa de ben segur.

Enhorabona, Mireia Vancells.

​

Sílvia Bruguera 27 d’octubre del 2009, a les 10:23

EXCEL.LENT!
Et trasllades a la història només obrir la pàgina per on ho has deixat l'última vegada.
Les dues històries t'enganxen i fan que pensis en el llibre quan no pots estar llegint.

​

Mariana 11 de setembre del 2009, a les 0:26

Mireia, vaig acabar de llegir el teu llibre a mitjans d'agost. Tot i que no em sobra mai temps, el buscava per llegir-lo. El millor moment era abans d'anar a dormir perquè els nens ja descansen.

La veritat és que se'm feia una mica tard perquè no podia parar.
Vull que sàpigues que m'ha encantat i l'he passat al meu germà.
Mariana

​

Anònim 11 de setembre del 2009, a les 10:49

La veritat es que aquest llibre es apassionant. Un d'aquells que quan apagues el llum te l'imagines al cap i vols continuar llegint-la.

Jo vaig comprar e llibre a bubok perque un amic meu em va dir que "El secret..." estava molt be i tot just em va durar cinc dies!

Ara l'he recomanada als meus amics... I també a tos vosaltres, els lectors que volen llegir una BONA novel·la.
Joan Simó

​

Anònim 12 de setembre del 2009, a les 13:06

Felicito a la Mireia i li dono les gràcies per haver publicat el seu llibre que m´ha proporcionat unes hores de desconexió que tant es necessiten.

La història et fa volar els pensaments i sense adonar-te formes part d´ella.

Entretinguda i educativa.

Felicitats Mireia i espero que aviat una editorial t´ajudi a publicar les altres novel.les!

Isabel.

​

Anònim 14 de setembre del 2009, a les 14:01

Molt recomanable!
Molt entretingut, apassionant. Jo me l'he pulit en tres dies, no podia parar de llegir, treia el temps d'on fós.
La Mireia fa una descripció molt acurada dels personatges, dels llocs, sembla que puguis sentir fins i tot les olors.
Omple en tots els sentits, aprens coses, almenys jo he après moltes coses, parla de mar, de muntanya, de guerra, d'amor, de silenci, de sentiments...
He disfrutat molt. Visquis on visquis, t'agradarà perquè parla de la nostra història, de llocs propers.
Jo visc a Matadepera i m'ha agradat especialment.
Gràcies Mireia.

​

Jordi Desvilar 6 d’agost del 2012, a les 20:04

L'he descobert recentment i he de dir que m'ha tingut enganxat durant tres dies.

Potser l'estructura la vaig trobar poc literaria i molt cinematogràfica (el tempo del final era pròpi d'una pel·licula) però la trama, l'ambientació i les situacions t'atrapen com pots llibres ho saben fer.

Amb certs ressons de "El monjo" de Gregory Lewis o de "El Nom de la rosa" d'Umberto Eco, però, contrariament a aquestes, amb un envejable dinamisme que seria un magnific guió per a qualsevol pantalla.

Molta sort, Mireia.

Alícia 16 de juliol del 2010, a les 14:21

Fa uns dies que he començat a llegir la teva novel.la. La veritat és que m'agrada molt. L'estructura, el tema, els personatges, tots tan entranyables. I això que dius sobre el valor de les dones... que han nascut pel sofriment, etc. és un elogi, una reivindació molt acurada dita de forma amena i entenedora...gràcies per la part que em toca. Quan l'acabi de llegir ja te'n diré més de comentaris. Et felicito, Mireia, endavant!
Una abraçada
Alícia 

 

Nuria Roig 17 de desembre de 2011, a les 00:20
He gaudit molt amb la lectura i m'ha emocionat encara més la carta al lector (en l'exemplar electrònic) d'abans de començar a llegir.

Gràcies.

​

Capitán Garfio 18 d'agost de 2014, a les 11:43
He comencat a llegir "El secret de la germandat".
Felicito la Mireia, està escrit amb un llenguatge ric... quasi musical, i les trames son interessants... l'únic que em neguiteja és el fet, al ser dues històries encaixades en paral·lel i pel fet d anar saltant d una a l'altre als meus 68 anys, es veu que el meu cervell ja es fatiga. No obstant això, felicitats de nou... el gimnàs intel·lectual també m'anirá bé.

Laura 9 de maig del 2014, a les 15:00

   Entre el montón de novelas históricas que se publican actualmente, es difícil encontrar una donde todos los ingredientes literarios se mezclen a la perfección, consiguiendo una receta que guste a todos los lectores. 
   La novela nos propone dos buenas historias: la primera, la de Ferran Orcau, un niño que vive acogido en un convento cartujano a finales del siglo XVIII, y la segunda la de Simó Sirvent, un joven de buena familia que sufre un grave trastorno mental. Mireia Vancells narra las dos historias paralelamente, cambiando en cada salto de capítulo, tejiendo con gran maestría, para que cada puntada del texto nos permita entender algo más de la historia, pero guardando el misterio hasta al final, sin perder la tensión.
   Los personajes están construidos con gran habilidad, no tienen fisuras. Todos tienen un pasado y un presente, defectos y virtudes, debilidades y atributos, un lado oscuro secreto, etc. Los escenarios escogidos para vestir la historia, entre ellos un convento cartujano basado en la Cartoixa de Montalegre (Tiana, Barcelona), nos resultan muy atractivos. Además las descripciones de la autora de la vida monacal, nos muestran un mundo en gran parte desconocido y lleno de curiosidades. Con un lenguaje llano, sin artificios ni dialectos antiguos, pero que se adecua muy bien a la época, la autora es capaz de mantener el ritmo de la historia, dosificando los hechos y calculando meticulosamente los giros de la trama para mantener la atención del lector.
   Resumiendo, El secret de la germandat es una novela histórica sencilla, de calidad, bonita, entretenida, ágil y verosímil, que nos hará pasar grandes ratos y que no tiene nada que envidiar a cualquier bestseller histórico que encontramos actualmente en las librerías.

Anònim 20 d'agost de 2014, a les 14:05

Ja he acabat el llibre.
És genial com les dues històries van convergint i també, com feia Mozart amb algunes de les seves partitures, com les notes van creixent i creixent i sembla que no s acabarà mai, però cada vegada el climax és més alt en el llibre... la història va creixent i cada vegada l'espiral de misteri és més tancada, a la vegada que vas entreveient certes conexions, certes analogies i a més a més, com la dança dels set vels... et fa sospitar el que veuràs quan caigui el proper... però només es una sospita excitant a la vegada. El tram final enceta el que sembla una tercera història que al final es fon amb les altres... Com he dit... música feta amb paraules... digna de Mozart.

​

Anònim 11 de setembre de 2025, a les 06:34

Felicitar-te de tot cor per el teu llibre "El secret de la germandat". M'ha agradat molt. He disfrutat i he quedat sorprès del teu treball! Has fet una feinada de recerca i d'imaginació brutals. A partir d'un punt del llibre he començat a lligar caps i a disfrutar cada cop més, pàgina rere pàgina, fins al final apoteòsic... M'encanta! Moltes felicitats! De veritat! 

 

Giselle 3 d'octubre de 2025, a les 7:42

Bon diaaaaaaa!!! Ja he acabat el teu llibre El secret de la germandat! Ualaaaaaa! M’ ha agradat molt! Totalment diferent de l’ altre!! Felicitats nena! Merci per les bones estones...
 

​​​​

​