COM PUBLICAR?

Quan em pregunten com es fa, això de publicar un llibre, sempre responc el mateix: depèn de com el vulguis distribuir. I aquesta resposta deixa la gent bastant sorpresa.

—Com vols dir, "depèn de com el vulgui distribuir"?

—Doncs sí, escriptor que comences. La distribució és la clau de volta, el que fa la diferència d'un mètode a l'altre encara que sembli que no. La distribució és un conjunt d'operacions complexes que sol passar per alt quan un observa, des de fora, el món del llibre. Implica transports, persones, recursos físics i tecnològics, i una xarxa comercial i logística que cobreixi totes les llibreries del territori. Publicar és fàcil (és a dir, hi ha mètodes relativament fàcils d'aconseguir tenir el llibre imprès a les mans), però distribuir-lo, no ho és gens.

—Ostres... no hi havia caigut mai, en això de la distribució. M'expliques les diverses maneres de publicar, doncs, i com funciona la distribució en cada cas?

—Amb molt de gust t'explicaré fins a on jo sé. No ho sé tot, del món editorial, però en sé prou com per donar-te'n quatre pinzellades. Començo: abans de decidir com publicar, t'has de fer tres preguntes:

1. Voldràs que el teu llibre es vengui a les llibreries? Aleshores necessitaràs una editorial convencional.

2. Voldràs que es vengui per Internet en format digital i/o en paper, i que la gent el compri des de casa i el rebi per missatgeria? Aleshores el pots publicar tu sol mitjançant un portal d'autoedició com Amazon o Bubok, que fan impressió sota demanda. No et posen cap pega pel que fa al contingut, estil o tema del llibre. Accepten tots els llibres del món, encara que tinguin errades, siguin dolents o estiguin mal escrits. Intenta, doncs, ser curós i professional: hauràs de contractar tu un corrector —si et cal. Potser ets filòleg i no et cal?—, un maquetador —si et cal. Potser en saps, de maquetar i ho pots fer tu?—, pagar un dissenyador per a la portada —si et cal. Potser ets expert en Photoshop i te'n surts tot sol?—, ocupar-te de tota la part tècnica/informàtica de "pujar" el llibre al portal —aquest darrer pas és gratis i no és gaire difícil—, i finalment comprar la quantitat d'exemplars que vulguis del teu llibre. Podràs comprar un sol exemplar, ja que en l'edició sota demanda no hi ha tirades mínimes, la tirada mínima és 1. Recorda que, en aquest cas, el teu llibre NO estarà a la venda a les llibreries.

3. Voldràs vendre'l en paper tu personalment a amistats, familiars, coneguts, alumnes, gent que aconsegueixis convocar en presentacions que organitzis? Aleshores pots fer-ho com en el mètode 2. i comprar unes desenes o centenars d'exemplars, o bé contractar els serveis d'una editorial de les que cobren per publicar, és a dir, de les sovintegen i que es reconeixen fàcilment perquè justament cobren per publicar. La teva despesa pot arribar a ser d'uns quants milers d'euros. A canvi del teu pagament et fan ells correcció, maquetació i disseny i imprimeixen una tirada mínima força alta, la qual t'has de comprar tu íntegrament perquè ells no distribueixen. Tu l'hauràs de tenir emmagatzemada a casa i hauràs de fer-ne tu la distribució. Recorda que, també en aquest cas, el teu llibre NO estarà a la venda a les llibreries.

—Ui... que complicat, no? Tot em sembla molt difícil. I com guanyaré diners?

—Aquesta és la gran pregunta. Et recomano molt que el teu criteri no sigui el de "fer diners" perquè diners, publicant llibres, no s'en fan gaires. És una realitat tan palpable com que jo em dic Mireia i que el sol surt cada dia. Toca de peus a terra, escriptor que comences. El teu criteri ha de ser "com vols que es distribueixi el llibre" i cap d'altre. I si sona la flauta i et fas d'or, collonut; i si no, no passa res.

—D'acord. Toco de peus a terra. Continua.

—En el cas 1., pots aconseguir publicar el teu llibre enviant el manuscrit a editorials convencionals i provar sort. I resar perquè una editorial s'enamori del teu llibre... de vegades passa! També pots presentar-te a premis i concursos literaris en els quals el premi sigui, precisament, la publicació del llibre mitjançant una editorial convencional. Un cop signes el contracte amb ells, tot va rodat.

—I guanyes molts diners, si guanyes un premi?

—Algun euro sí que cau. Depèn de la dotació de cada premi. Jo, en deu anys he ingressat 9.000,00 euros —bruts— de 3 premis literaris, que he hagut de declarar a les meves declaracions de renda i pagar-ne els impostos corresponents, ja que un 15% sempre se'l queda l'estat. Normalment els premis són drets d'autor anticipats per la totalitat de la primera edició. Pots estar anys sense cobrar cap més dret de l'editorial, o no cobrar mai cap més dret, perquè el llibre, normalment, no es reedita: quan es ven tota l'edició, es descataloga.

—Mmmm... complicat! I si no guanyes cap premi i és una editorial convencional qui t'aprova el teu manuscrit?

—Aleshores et demanaran de fer algunes modificacions —sempre ho demanen, és com un tic—, et proposaran que signis un contracte, faran la correcció i t'enviaran les galerades perquè els donis el vist-i-plau, dissenyaran la coberta, maquetaran el llibre i n'imprimiran una tirada. I distribuiran el teu llibre a totes les llibreries. I veuràs el teu llibre a les prestatgeries de novetats i fins i tot en algun aparador.

—Oh, quina il·lusió, oi?

—Molta.

—I en aquest cas no he de pagar res?

—Res, zero euros. Però l'editorial convencional se't quedarà un 30% del preu del llibre.

—Un 30%?

—Exacte. 30% per a l'editor. Un altre 30% se l'endura el distribuïdor. I un altre 30'%, el llibreter. A tu, una vegada l'any,l'editor et liquidarà el 10% dels llibres que s'hagin venut.

—O sigui, que fer diners... res de res.

—Oblida't de fer diners. Pas número 1 per a l'escriptor: constatar i acceptar que si t'hi fiques, en això de ser escriptor, "per fer diners", tens les hores comptades. Arma't de paciència, escriptor que comences. Et farà falta. Paciència, i una capacitat estratosfèrica de gestionar la frustració.

—Frustració?

—Tones i tones de frustració t'esperen en tots els racons. O aprens a gestionar-la, relativitzar-la i fins i tot riure-te'n una miqueta, o et quedaràs pel camí.

—Bufff... val, d'acord. Deixa'm recapitular. Així doncs, els agents de la indústria editorial són... me'ls recordes?

—Tu, que t'enduus el 10% del preu net del llibre sense IVA. L'editorial, que s'endú el 30%. El distribuïdor, que s'endú el 30% . El llibreter, que s'emporta l'altre 30%. I no ens oblidem de l'estat, que cobra el 4% d'IVA (tipus reduït) i els impostos que es generin del teu petit 10%, que per si no ho havies captat —oh, sí, escriptor que comences— és brut. Això vol dir que l'hauràs d'incloure en la teva declaració de la renda de l'any següent.

—M'estic desanimant per moments.

—No! Això mai!

—Ostres... doncs és per desanimar-se... I ja posats, m'expliques còm funciona, la cosa, quan fas servir el mètode 2.?

—En un portal d'impressió sota demanda (no se'ls pot anomenar veritablement "editorials") tens tu el control de tot i t'endús més percentatge del benefici. Si es venen molts llibres, tu cobres més que si els venguessis pel mètode 1. El portal et farà una transferència de manera periòdica amb els beneficis que s'hagin recaptat, mentre que tu ets 100% responsable de tot el procés i de tots els passos, des de l'escriptura fins a la promoció.

—I es venen llibres, així?

—No ho sé. Depèn de la promoció que aconsegueixis fer i del boca-orella que es generi. I de la sort que tinguis, perquè el factor "sort" hi té sempre un paper, en tot plegat. Sé que a molta gent no li agrada comprar per Internet. Jo m'hi he trobat tot sovint, que em diuen que si no el poden comprar a la llibreria, no el compraran. La gent està molt acostumada a anar a la llibreria, encara.

—I amb l'opció 3.?

—Amb la 3, bàsicament, opino que et prenen el pèl perquè l'editorial que cobra per publicar s'endú el benefici, i el llibre l'has de distribuir tu a amics, saludats, contactes, gent que vingui a les presentacions...

—Mare meva... i tu, quina opció em recomanes?

—Jo he fet servir el mètode 2. amb EL SECRET DE LA GERMANDAT i amb LA CARPETA DE VÍLNIUS, i he utilitzat el portal Bubok. No és perfecte, però a mi em va servir bàsicament per aprendre i, molt important, per donar-me a conèixer. Vaig fer un intent amb Amazon però no m'hi vaig sentir còmoda. Amb el mètode 1. he publicat tres llibres: NEGRA MEMÒRIA, L'HOME DE DÉU I ARITMÈTICA DEL CRIM. Mai no he fet servir el mètode 3. Sigui com sigui, escriptor que comences, realment tens la possibilitat de triar l'opció que més et convingui. Cada sistema té els seus avantatges i els seus inconvenients. Sempre pot "sonar la flauta" i que el teu llibre, per algun motiu, sigui un èxit sonat. De vegades passa.

—Tant de bo...

—I tant.

—Bé... gràcies per les teves explicacions. He de reflexionar molt. Algun darrer consell que em puguis donar?

—El meu consell SEMPRE: no et desanimis. Pensa que en algun lloc hi ha algú a qui li pot agradar el que tu fas. Tu escriu el millor llibre possible, que és l'única cosa de la qual tens el control total.