top of page

LA MEVA PRIMERA OBRA DE TEATRE


Quarto de reixa - Mireia Vancells

Un dia estava per Barcelona i, per motius que no venen al cas, vaig anar a prendre una cervesa al bar d'un Centre de Cultura Popular molt conegut en el barri de Gràcia, anomenat "La Violeta". Pels que siguin de Premià de Mar, una mena d' "Amistat". De casualitat vaig veure un tauló d'anuncis a on hi havia un seguit de coses enganxades amb xinxetes i, una d'elles era un anunci d'una convocatòria d'un concurs de teatre breu que havia de durar uns quinze minuts en total. Es veu que cada any el jurat de "La Violeta" proposa un tema diferent per a les obres, i el tema, enguany, era "l'empoderament de la dona".


Jo mai no havia escrit teatre. És més: la sola idea d'escriure una peça de teatre em semblava quelcom impensable, inimaginable. Una cosa reservada "als que hi entenen". En aquell mateix moment em vaig dir a mi mateixa coses com "impossible, no tinc la tècnica, no domino el llenguatge teatral, no conec els seus codis, no sé com es plantegen les acotacions, els diàlegs, l'escenografia...". M'encanta el teatre, hi tinc una forta vinculació, però en poques paraules, escriure teatre em feia por.


Però em va quedar un rau-rau a dins.


Al cap d'uns dies de donar-hi voltes vaig recordar que tenia un material escrit, un conte, que era, en realitat, un monòleg, d'una llargària d'unes dotze pàgines, amb una protagonista que ben podria tenir les característiques requerides pel jurat.


I si...?

Però...

No, no...

Ni pensar-hi.


Espera. I si...?


Em vaig llegir aquell conte un parell de vegades i, fent un esforç d'imaginació, me'l vaig imaginar representat en un escenari.


I em vaig llançar a la piscina.


Vaig adaptar el conte, vaig afegir-hi acotacions i algunes dades referents a l'escenografia. I el vaig titular QUARTO DE REIXA.


Em va agradar molt el resultat. I em vaig presentar al concurs.


Al cap de dos mesos, "La Violeta" de Gràcia em va notificar amb un correu electrònic oficial que havia guanyat el segon premi, i que d'aquí a uns dies l'obra es representarà al seu local.


No em puc creure la sort que tinc :-)


             
       Entrades més antigues:

bottom of page