PARLEM DE DINERS

Molta gent està sincerament convençuda que als escriptors ens surten els diners per les orelles i que, degut a què som molt rics, ens encanta treballar gratis.

Escriure -sempre ho dic- no és una feina fàcil i està MOLT mal pagada. Ho explico -> AQUÍ. Requereix, a banda d'imaginació i creativitat, una disciplina fèrria, moltes hores, ofici i ganes de gestionar un "projecte literari". Cal ser capaç de lidiar amb el desequilibri entre il·lusió i frustració inherent a tota activitat artística, que tot sovint et fa anar de corcoll i et demanda un treball interior constant per tal de fer una bona gestió de les emocions.

També cal trobar un balanç entre la part creativa, intuïtiva, emotiva i passional (anomenem-la, "la part mediterrània") amb una sistematització de la feina, disciplina, ordre, control i constància (diguem-ne "la part germànica") i esperit de competitivitat i de l'oportunitat, recerca, dots d'emprenedoria i orientació a resultats (anomenem-ho "la part anglo-saxona"). Aquest triangle mediterrani-germànic-anglosaxó ha d'estar estrictament fonamentat i cadascun dels seus costats ha de tenir idèntica llargària. Si no, no te'n surts, l'estructura es desequilibra, i col·lapsa.

Escriure i publicar no és per a tothom. Com qualsevol projecte compromès, costa.

Que la indústria editorial estigui estructurada sobre la base 10% per a l'autor i 90% per als altres agents -editor, distribuïdor i llibreter a parts iguals- és, per se, un plantejament abusiu. Però és el que hi ha. Si no t'agrada, no t'hi fiquis.

Ara bé: els escriptors també fem d'altres coses a banda d'escriure i vendre llibres. Participem en taules rodones, fem presentacions, clubs de lectura, xerrades, tallers, conferències i col·laboracions de tota mena. De sobte algú proper ens demana que escriguem el vers per a la núvia d'un casament, el texte que ha d'acompanyar les fotos d'un àlbum o la semblança d'un difunt. Gratis, per descomptat. O et preguen que et llegeixis els seus originals o els originals d'un conegut perquè l'evaluis, o que el corregeixis. Gratis. O de vegades una empresa, entitat o institució et diu que has d'anar a fer una presentació a molts quilòmetres de casa, en la qual hauras d'invertir-hi hores en anar i tornar, més el transport, el pàrquing o una eventual pernoctació. Més el teu ofici durant l'activitat, clar. I tot gratis.

Jo no dic que m'hagin de pagar una fortuna. De vegades n'hi ha prou amb el desplaçament i quelcom simbòlic. Però treballar gratis, no. Jo no puc facturar, no sóc autònoma, però hi ha mil fórmules perfectament legals per abonar uns serveis. Per exemple, en concepte de dietes, que totes les empreses i organismes contemplen en la seva comptabilitat. O un full de despeses amb la retenció feta que jo declararé en la meva renda. O una invitació a fer un àpat o una nit en un hostal, si la feina és a l'altra punta del país. El meu temps és el més valuós que tinc, és la matèria primera amb què està feta la meva vida. I té un valor.

Insisteixo: Molta gent es pensa que als escriptors ens encanta treballar gratis. Malgrat que m'he trobat amb excepcions honroses (el meu adorat ajuntament de Vinebre, per exemple) que m'han valorat amb gran estima els desplaçaments i les hores que hi he esmerçat, han estat excepcions comptades. Semblaria que "com que t'encanta escriure, t'encanta treballar gratis".

No.

Persones privades, biblioteques, entitats, ajuntaments, consells comarcals, empreses, que vulguin comptar amb escriptors per als esdeveniments que organitzen, han de pensar que igual que un lampista, un pintor o un electricista cobra desplaçament i mà d'obra, si volen que hi anem a fer una feina, poc o molt, ens l'han de recompensar. Potser podrien provar de demanar a un lampista, pintor o electricista de fer-los la feina gratis, a veure quina resposta obtenen. Segur que les rialles se senten des d'aquí.

I sí, de vegades fem coses gratis. Jo, per exemple, sovint ajudo persones amb el meu assessorament quan em demanen ajut per publicar, per exemple, una obra que han escrit. Col·laboro puntualment en activitats perquè em ve de gust. Tinc "El secret de la germandat" i "Quarto de reixa" en descàrrega de franc perquè jo vull, perquè així ho he decidit, perquè a mi em dóna la gana. Perquè són creacions meves que vull regalar a la gent. Perquè em surt de dins a mi. Perquè em serveixen a mi de carta de presentació. També col·laboro gratis en coses em surten de l'ànima o en ocasions on em fa una il·lusió tan gran que compensa qualsevol esforç.