PIPPI CALCESLLARGUES, O LA NENA INTERIOR D'ASTRID LINDGREN
Diuen que a la nostra infantesa s'hi amaga el nostre mapa del tresor. Que allò que vam ser com a infants representa la nostra veritable essència. Que en aquella època infantil es va il·luminar fugaçment el nostre veritable propòsit i que és la vida, els seus viaranys i vicissituds, el nostre entorn, l'educació que rebem, el lloc i època on naixem, la família en la qual creixem... el que acaba per, d'alguna manera, "espatllar-nos". I diuen també, que com a persona adulta, quan per algun motiu entrem en una crisi existencial, hem d'acudir a la nostra infància, explorar-la, sentir-la de nou, rescatar la nostra nena o nen interior i entaular una relació d'amor incondicional amb la personeta que vam ser, per poder guarir tot el que ens impedeix avançar.
Això diuen.
Trec el tema després d'haver vist la pel·lícula sueca Coneixent a Astrid (TRÀILER DE LA PELI + fitxa tècnica al final d'aquest article), un biopic excel·lentment dirigit i majestuosament interpretat sobre la vida d'Astrid Lindgren, que reflecteix la seva existència abans que es convertís en l'escriptora i autora d'èxit que va ser gràcies al personatge de Pippi Calcesllargues. Segons sembla, a la directora i coguionista de la pel·lícula, Pernille Fischer-Christensen, li va sorgir la idea del projecte arran d'haver contemplat unes fotografies de la famosa escriptora quan era petita -somrient, exultant d'entusiasme, original en les seves maneres d'arreglar-se i pentinar-se (amb trenes primer, amb els cabells curts després), extravertida, feliç, mirant a càmera amb ulls murris-, i comparar-les amb les que retrataven una Astrid ja adulta, visiblement trista, apagada, melancòlica i extremadament prima.
Fischer-Christensen va indagar tot seguit en la biografia de l'escriptora i va descobrir els fets traumàtics ocorreguts en la seva adolescència, esdeveniments que la van sumir en una profundíssima depressió de la qual mai aconseguiria refer-se del tot i que van convertir la petita Astrid en una adulta ombrívola i amargada.
En efecte, Astrid Anna Emilia Ericsson (Vimmerby 1907-Estocolm 2002), que es va dir Lindgren de cognom després de contraure matrimoni al 1931, va tenir una infància feliç: va créixer al camp, a la granja que regentaven els seus pares, envoltada de germans i germanes, cavalls i vaques, i territori sense límits per les seves aventures. Tot i que la duresa de la vida rural era palesa, Astrid va viure fins als setze anys com la persona brillant, entusiasta, rebel i bromista que era, gaudint d'una llibertat tan sols coartada pels límits establerts per una mare molt rigorosa i un pare notablement autoritari -tots dos extremadament religiosos-, i els seus mestres, molt estrictes. Tot i aquests topalls, a la nena Astrid sempre li va agradar transgredir límits.
La pel·lícula explica com als setze anys va entrar com a becària al diari del seu municipi, on va realitzar tasques administratives i va fer els seus primers passos com a redactora de notícies, i allà va ser on va començar la seva època més fosca: es va enamorar del seu cap -un home gran, casat i pare de família nombrosa- i es va quedar embarassada d'ell. A partir d'aquest moment, l'embaràs i els problemes que es van derivar d'ell, el rebuig social, l'exclusió familiar i els esdeveniments la van superar, obligant-la a prendre decisions que van comportar a la jove Astrid un immens sofriment, tremendes responsabilitats assumides de manera prematura i grans dosis de pèrdua i abandonament.
Sola davant del món, no li va quedar més remei que fer el cor fort i lluitar contra les adversitats, deixant-se la pell en el procés.
No desitjo fer cap espòiler més. Només diré que quan el nen que va tenir va arribar a certa edat, una sèrie de problemes de salut el van mantenir molt de temps al llit, i Astrid, per tal de fer més suportable el seu tancament, es va inventar el personatge de Pippilotta Viktualia Rullgardina Krusmynta Efraimsdotter Långstrump, el seu cavall a clapes, el seu mico, la seva enorme casa amb jardí i seus els veïns Tommy i Anika. I va idear tot un univers infantil en el qual la protagonista posseeix una força física descomunal, dorm amb els peus al coixí sense treure's les sabates, bota sobre sofà, mai es fa el llit, menja amb les mans, cuina a terra i neteja casa seva en qüestió de segons gràcies als seus ocults superpoders. En el seu món, els adults són mers comparses una mica ridículs, i tot i que la societat intenta controlar els nens, per a Pippi no hi ha responsabilitats que valguin. Els adults no manen i ella viu segons les seves pròpies regles, mentre fa gala de valors com el sentit de l'humor, la solidaritat, la generositat, la resiliència, la justícia, la llibertat i el feminisme.
A la vida real, al cap de poc d'haver-se inventat aquests contes, Astrid els va passar a paper i va presentar la història a l'editorial sueca Raben & Sjögren, que va publicar el primer volum de Pippi Långstrump al 1945. Va tenir un èxit immediat i va causar tant furor entre els lectors joves com rebuig en la població adulta, pel desvergonyiment i les maneres del personatge principal; molta gent va posar el crit al cel, adduint que el llibre era contraproduent per a la població infantil i totalment anti educatiu. Sigui com sigui, al llarg dels anys va arribar a traduir-se a un centenar d'idiomes i, al costat de Enid Blyton, Hans Christian Andersen i els germans Grimm, Astrid Lindgren va esdevenir una de les autores de literatura infantil més llegides al món.
A banda de les aventures de Pippi, Lindgren va escriure molts altres llibres, encara que no tan famosos. L'any 1958 li va ser concedit el Premi Hans Christian Andersen, una mena de Premi Nobel de la literatura infantil; i l'any 1981 es va inaugurar un parc temàtic a Suècia anomenat Astrid Lindgrens Värld ("El món d'Astrid Lindgren") totalment dedicat a la cèlebre escriptora. Si cliqueu la imatge de sota, veureu el web oficial del parc temàtic:
Però tornem a la pel·lícula Coneixent Astrid... quan vaig acabar de veure-la, vaig recordar com em va marcar la sèrie. Jo tenia deu anys quan es va estrenar a casa nostra el 1974 -després d'haver estat prohibida durant un lustre per la censura franquista-, i recordo perfectament el seu impacte en mi i en tota la gent de la meva edat: no es parlava d'una altra cosa.
Emocionada amb el record d'aquelles tardes davant el televisor, després de veure la peli sobre Lindren vaig entrar a YouTube i vaig buscar el primer capítol -en castellà- de la sèrie Pippi Calzaslargas titulat "Pippi se instala en Villa Kunterbunt". I allí estava ella, Astrid Lindren disfressada de Pippi, una nena absolutament feliç i lliure, mare difunta, pare absent, amb el seu terreny propi, les seves trenes estrafolàries, les seves pigues, la seva roba vistosa, el seu cavall a taques, el seu simi en miniatura, el seu palau de fusta i el seu món sense adults als quals obeir. Simpàtica, sempre somrient, brillant, entusiasta, rebel i llenguallarga- igual que Astrid de petita-, fent el que li dóna la gana i finançant la seva supervivència gràcies a un maletí ple de monedes d'or amagat en algun racó de la seva atrotinada mansió. Val a dir que la propìa Lindgren va ser la guionista de la sèrie. I si cliqueu la imatge de sota, podreu veure'n el primer capítol:
Recomano molt la pel·lícula Coneixent a Astrid, així com revisitar la sèrie Pippi a Internet encara que hagin transcorregut anys des del seu primer visionat. Opino que Pippi resisteix perfectament el pas del temps, com si hagués estat escrita ahir, com si mai no ens hagués abandonat, com si sempre hagués estat present. Pippi ens parla amb frescor i desimboltura de l'essència que tots portem a dintre, de la innocència que mai hauríem d'haver perdut, de la saviesa subjacent en cada infant, en les capacitats infinites de l'ésser, a la fortalesa immensa de tot ésser humà. I és que... acudir a l'ésser petitó que un dia vam ser és el pas més terapèutic i savi que podem fer per sanar com a adults.
Astrid ho va fer. I en fer-ho, la seva vida va canviar per sempre.
* * *
(*) Fitxa de la pel·lícula (Font: Filmaffinity): Coneixent a Astrid // Títol original: Unga Astrid aka // Any: 2018 // Durada: 123' // País: Suècia // Direcció: Pernille Fischer-Christensen // Guió: Kim Fupz Aakeson & Pernille Fischer-Christensen // Música: Nicklas Schmidt // Fotografia: Erik Molberg Hansen // Repartiment: Alba August, Trine Dyrholm, Björn Gustafsson, Magnus Krepper, Maria Bonnevie, Henrik Rafaelsen, Liv LeMoyne, Sofia Karemyr, Lars Väringer, Saga Wetterqvist, Maria Alm Norell, Mira Mitchell, Moa Niklasson, Marius Damslev, Li Brådhe, Maria Fahl-Vikander, Marlon Mitchell, Tuva Berglund // Productores: Nordisk Film Production Sverige AB, Avanti Film, DCM Productions, Det Danske Filminstitut, Film Väst, Nordisk Film Production // Gènere: Drama biogràfic - Literatura // Premis: Premis Guldbagge'2018 (Suècia) - 6 nominacions, incloent millor pel·lícula i millor actriu per a la protagonista, Alba August.
* * *
LA VERSIÓ EN CASTELLÀ D'AQUEST MATEIX ARTICLE APAREIX AL Nº D'ABRIL'2021 DE LA REVISTA DE CULTURA LLIBRES i CULTURA "LETRAHERIDOS":
