‘SUCRE CREMAT’, O L’OBLIGACIÓ DE SER BONA FILLA

(Ressenya publicada al número 20, de desembre de 2021, de la revista LETRAHERIDOS)

‘’Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat a mort’’. Levític 20, 9

Què és una ‘’bona mare’’? Es pot ser bona filla, si la teva mare no ha estat bona mare? Es pot ser bona mare, si la teva mare no ha estat bona mare? Es pot ser una persona mental i emocionalment sana, si la teva mare no ha estat bona mare?

La trama de Sucre cremat (Avni Doshi · Edicions de 1984, 2020) té lloc a la ciutat de Pune, a l’Índia. La protagonista -Antara, d’uns trenta anys, casada, artista plàstica- pertany a una família acomodada i duu una vida totalment convencional, almenys en aparença. L’únic ‘’però’’ que es podria posar a aquesta placidesa vital és la seva difícil relació amb la seva mare, que comporta que entre elles hi hagi força distància, tant física com emocional. La mare -una dona de caràcter que sempre ha fet el que li ha donat la gana, trencant tota mena d’estereotips- viu sola a la mateixa ciutat i la seva minyona en té cura. L’Antara i ella gairebé no es veuen mai.

Però la mare -Tara- comença a mostrar símptomes d’Alzheimer i és aleshores quan la seva filla va prenent consciència que arribarà un moment en què haurà de cuidar la seva mare personalment; fins i tot haurà de dur-la a viure a casa, amb ella i el marit. I és aleshores quan a la protagonista li venen tots els mals.

De vegades son els llibres els qui t’escullen a tu, i no a l’inrevés. Així em vaig sentir en llegir Sucre cremat, ja que va arribar a les meves mans en un moment personal i familiar difícil en què es donava una situació anàloga. I en efecte, la protagonista es troba de sobte amb la obligació moral de tenir cura d’una progenitora que mai ha estat bona mare.

Mentre Antara reflexiona sobre aquestes qüestions i explica com son les visites amb el metge, l’evolució de la mare i el declivi de la seva salut mental, ens anem trobant amb capítols que, mitjançant la tècnica del flash-back, narren la infantesa de la noia, un període en què la mare va fer coses estrambòtiques amb la seva vida -i de retruc, amb la d’Antara-, com escapar-se de casa amb la nena, instal·lar-se com a adepta en un centre de meditació i enamorar-se perdudament del seu líder mentre la nena quedava desatesa, fugir al cap del temps del centre i viure al carrer pidolant almoina... tot salpebrat amb vexacions físiques i morals a la criatura, una desatenció patent, insults, menyspreu i una manca absoluta d’amor.

És sobre aquesta base que Antara haurà de prendre la dolorosa i difícil decisió, ara que les tornes han canviat, de si cuida la seva mare quan aquesta es fa vella i perd les facultats, i en quins termes s’haurà d’articular aquesta cura. I quin preu haurà de pagar en termes de culpa, de vergonya o de rebuig per part de la societat si es decanta per una opció, o per l’altra. La novel·la ens parla de l’amor incondicional no rebut i del maltractament infantil, i de les seves seqüeles de per vida. Ens parla de la memòria, dels records, de com arxivem al fons de l’inconscient les vivències d’infantesa. De com el pas del temps pot distorsionar -o no- les experiències viscudes per cadascun dels personatges de la nostra pel·lícula.

El llibre configura un plantejament interessant que ens condueix irremeiablement a les preguntes de l’inici d’aquesta ressenya, a qüestionar-nos les creences que ens imposa la societat pel que fa a la figura de la mare -sacralitzada, intocable, venerable sempre malgrat tot- i a reflexionar sobre la pressió social que ens obliga adorar els progenitors sense tenir en consideració que determinades persones no mereixen dur l’apel·latiu de ‘’mare’’.

* * * * * * *

Avni Doshi (Nova Jersey, 1982). Filla de pares indis, es va llicenciar en Història de l’Art a Nova York i va cursar un màster en la mateixa especialitat a Londres, abans d’instal·lar-se durant set anys a l’Índia, on va treballar com a conservadora en diverses galeries d’art. La seva primera novel·la, Sucre cremat, ha estat finalista del Premi Booker 2020 i s’ha traduït a més de vint-i-cinc llengües.

Fitxa del llibre: Editorial: Edicions de 1984 - Col·lecció Novetats Mirmanda, 204 - Pàgines: 352 - Llengua original: Anglès - Títol original: 'Burnt Sugar' - Traducció al català: Núria Artigas