ELS PREMIS LITERARIS

De premis literaris n'hi ha de moltes menes però, en general, es classifiquen en dos grans grups:

- Els premis a obra inèdita

- Els premis a obra èdita (=publicada)

A un premi a obra inèdita és l'autor qui s'hi presenta. És com demanar una beca: com a autor, busques i rebusques les convocatòries en les entranyes d'internet, trobes les bases, te les estudies, mires si tens algun escrit, novel·la, relat, conte, poema, assaig etc que s'adapti a les dites bases. També analitzes quina és la data límit, com s'han de presentar els originals, si cal fer-ho amb pseudònim o a cara descoberta, si es pot enviar el patracol per email o bé l'has d'imprimir i enquadernar (aquesta opció és veritablement costosa) i, amb tota la il·lusió del món, t'hi presentes i creues els dits. Esperes normalment sis mesos, i un dia arriba el veredicte.

Normalment, perds.

Aquests premis, els que són a obra inèdita, sovint inclouen la publicació del llibre amb una editorial de més o menys prestigi. Això, en si, ja és un premi veritablement extraordinari per a un autor no gaire conegut. De vegades, però, el pemi no inclou publicació. Hi ha premis que no et donen res de res, només una mica d'anomenada.

Els premis a obra èdita o publicada funcionen de manera diferent: no és l'autor qui s'hi presenta, sinó que una entitat, festival, associació, gremi o agrupació cultural d'alguna mena va a les llibreries i busca publicacions que s'adiguin amb l'objectiu del seu premi. Nominen alguns candidats, i el dia assenyalat, es declara el guanyador. Per a l'autor, aquesta mena de guardons són una veritable sorpresa.

Els premis a obra inèdita i els premis a obra èdita poden tenir dotació econòmica, o no tenir-ne. Jo, per exemple, he guanyat tres premis a obra inèdita amb dotació i un, sense, i m'han nominat a un premi a obra publicada que no té dotació. Tant uns com altres, això sí, si són famosos, sumen prestigi i bona reputació, cosa de molt valorar quan et dediques a un ofici tan invisible com l'escriptura. Els premis donen visibilitat, alegria, felicitat i reconeixement, i sobretot, et donen ànims, perquè malgrat les aparences (és a dir, que els escriptors som uns vanitosos pagats de nosaltres mateixos, àvids de fama i diners i amb un ego inacabable), us puc ben assegurar que res de res, que som uns éssers sensibles i sovint tendents a la negativitat, que més aviat anem escassos d'autoestima i que, de tant en tant, agraïm molt un copet a l'espatlla, com pot ser un premi.

Jo no sé què hauria fet sense els premis, perquè per molt que m'hi he entestat, mai una editorial ha volgut publicar-me res que jo els hagi enviat directament, i us asseguro que he enviat tants manuscrits a editorials que podrien parar un tren.

Coses de la "indústria cultural".

El cas és que darrerament s'ha donat una circumstància especial amb una de les meves novel·les, Aritmètica del crim (Cossetània Edicions, 2018): me la van premiar en un concurs a obra inèdita al qual em vaig presentar jo mateixa (Premi Vila de Cambrils Josep Lluís Savall 2017) el qual em va proporcionar una dotació de 3.000,00€ i la publicació de la novel·la. Ara, després d'una temporada llarga venent-se a les llibreries, el llibre, per sorpresa meva, ha estat nominat com a candidata a "Millor Novel·la Negra Escrita per una Dona en Català i Publicada al 2018", pel jurat del festival Cubelles Noir.

Amb Aritmètica del Crim he matat dos ocells d'un tret i n'estic molt contenta, la veritat. Estic feliç de la vida :-)