UNA MALA SORT SUPERLATIVA (conte)

Temps era temps, hi havia un monstre que vivia en una cova fosca i humida, allunyada de la llum del sol. Una pàtina marronosa i pestilent, amassada amb una barreja de pànics, neurosis i pàgines arrencades de llibres de filosofia oriental, entapissava el terra i les parets, com passa amb els excrements i les pixerades que enllarden i empudeguen les corts dels porcs.

El monstre, malgrat la seva condició de monstre, quan sortia de la seva caverna es transformava en un home d'aspecte normal, i semblava més aviat atractiu i bona persona. Un sol detall l'hauria pogut delatar: la pudor insofrible que desprenia el seu esperit descompost. Tenia la fortuna, però, que a la gent li semblava que la ferum venia d'una altra banda i, després de ruixar-se amb abundant aigua de colònia, el monstre no despertava cap sospita.

Vet aquí que el seu caràcter, les seves maneres i els seus costums incomprensibles havien malmès el cor de moltes persones, especialment de dones, totes dames belles i intel·ligents que ell atreia a la seva vida fent cas d’una misteriosa pulsió parasitària. Amb elles desplegava una seducció estudiada de la qual, de tant utilitzar-la, n’havia esdevingut expert. En efecte, en creure's enamorat decidia conquerir-les i, una vegada elles havien decidit confiar en ell i seguir l'instint apassionat de dona captivada, encantades de la vida que un home els fes aquell cas inesperat i les fes riure, les distragués, les emocionés i fins i tot, les fes posar calentes, ell, de mica en mica, les començava a tractar de manera dubtosa. De primer molt subtilment, els engaltava un moc aquí, una brometa pesada allà, una mala paraula dissimulada entre dues frases, una renyadeta estratègica en el moment oportú, un lleu retret. Després, mentre elles estaven encara atordides per aquells subliminals estirabots, ell iniciava de nou una elevació d’ànims espectacular, a la qual elles responien amb renovat entusiasme. A continuació, ell tornava a saltar al buit amb una baixada als inferns per, tot seguit, tornar a remuntar la passió seductora i conduir la seva amant una vegada i una altra del sofriment a l'èxtasi, i viceversa. Hi afegia un esporàdic fer-se l’ofès sense que vingués a tomb, un silenci oportunament triat, una absència de tot un dia, o de dos, o d'una setmana... i així, anava mostrant més i més, ara ja sense embuts, menyspreu, exclusió i abandonament mentre es creava una atmosfera opressora i una tensió creixent que ell controlava perfectament, com un director d’orquestra que guia amb destresa màxima cadascun dels instruments, i sap dominar tempos, intensitats, pauses, fortes, pianos, crescendos i diminuendos. A la fi, el monstre ofegava completament les capacitats emocionals de les dones i les feia embogir de tal manera, que acabava traient el pitjor d’elles, fet que demostrava finalment la seva hipòtesi recargolada: que les fèmines només porten problemes i que cal resguardar-se'n com del mateix diable.

Aleshores, mirant-se-les de fit a fit amb posat de superioritat, les assenyalava amb el dit i les acusava de voler-lo controlar, d’envair-lo, de mostrar símptomes de dependència i de reclamar-li allò que ell, de fet, mai no els havia promès. Els ho reprotxava sense saber que, de fet, era ell mateix qui havia provocat la catàstrofe perquè aquell monstre, malgrat el dany que inligia a tort i a dret i el perjudici que ell mateix ocasionava en la seva pròpia ànima masoquista, no era conscient de la seva perillositat. Tot el contrari: quan s’emmirallava en l’espill trencat de la seva caverna llardosa, li retornava el reflex d’un home normal, turmentat i amb una mala sort superlativa, i pensava de si mateix que era tan sols un màrtir, un ésser innocent, si de cas massa confiat, enamoradís com pocs, i creia fermament que acusant de tot als altres, llegint llibres barats i alliberant la seva incommensurable tensió interior amb el so d’un piano esgavellat que hi havia en un racó del seu refugi, ja quedava exempt de responsabilitats.

Tota la culpa era de les dones: no el deixaven respirar.

©Mireia Vancells, març de 2019 - TOTS ELS DRETS RESERVATS