BONES SENSACIONS A VINEBRE Un any clavat després que em concedissin el 34è Premi de Narrativa Ribera d'Ebre, i exactament en el mateix lloc --o sigui, el cinema de Vinebre, transformat en restaurant de gala--, es va presentar L'HOME DE DÉU (<-clica damunt del títol per veure'n portada i sinopsi). Per a mi, Vinebre ja és una mica casa meva. M'hi sento molt benvinguda i molt ben tractada. És un poble encantador i bonic, envoltat de vinyes i d'un paisatge amb tots els colors de la naturalesa. Vinebre s'esmerça cada any --i ja en van 35-- en un projecte on literatura i cultura hi tenen un valor primordial. Crec que molts municipis haurien de seguir el seu exemple. La nit del 23 d'agost de 2017 va estar plena de sensacions molt bones. Brutal, desfilar per primera vegada per una catifa vermella. Increïble, el menjador amb les taules tan ben parades i veure un exemplar del meu llibre damunt de cada cadira, un per a cada comensal, o sigui, uns dos-cents. Sublim, la satisfacció de veure la meva feina tan recompensada. Emocionant, sentir que tant d'esforç ha valgut la pena. Inquietant, adonar-me que seré el centre d'atenció durant una bona estona i que em tocarà parlar en públic i dedicar molts llibres quan el sopar acabi. Autoestima a dalt de tot. Quan em passen coses gratificants i que m'agraden, estic contenta. Benzina súper per als propers temps. Em fa feliç escriure i em fa feliç que em reconeguin, mentiria si digués una altra cosa. I tinc ganes que el llibre agradi molt. Tant de bo així sigui, no hi ha res comparable a la mirada que m'adreça un lector seduït per una història meva. El vídeo d'aquella nit especial es pot veure clicant damunt la foto. Jo començo a parlar en el minut 12', més o menys.
Un any clavat després que em concedissin el 34è Premi de Narrativa Ribera d'Ebre, i exactament en el mateix lloc --o sigui, el cinema de Vinebre, transformat en restaurant de gala--, es va presentar L'HOME DE DÉU (<-clica damunt del títol per veure'n portada i sinopsi). Per a mi, Vinebre ja és una mica casa meva. M'hi sento molt benvinguda i molt ben tractada. És un poble encantador i bonic, envoltat de vinyes i d'un paisatge amb tots els colors de la naturalesa. Vinebre s'esmerça cada any --i ja en van 35-- en un projecte on literatura i cultura hi tenen un valor primordial. Crec que molts municipis haurien de seguir el seu exemple. La nit del 23 d'agost de 2017 va estar plena de sensacions molt bones. Brutal, desfilar per primera vegada per una catifa vermella. Increïble, el menjador amb les taules tan ben parades i veure un exemplar del meu llibre damunt de cada cadira, un per a cada comensal, o sigui, uns dos-cents. Sublim, la satisfacció de veure la meva feina tan recompensada. Emocionant, sentir que tant d'esforç ha valgut la pena. Inquietant, adonar-me que seré el centre d'atenció durant una bona estona i que em tocarà parlar en públic i dedicar molts llibres quan el sopar acabi. Autoestima a dalt de tot. Quan em passen coses gratificants i que m'agraden, estic contenta. Benzina súper per als propers temps. Em fa feliç escriure i em fa feliç que em reconeguin, mentiria si digués una altra cosa. I tinc ganes que el llibre agradi molt. Tant de bo així sigui, no hi ha res comparable a la mirada que m'adreça un lector seduït per una història meva. El vídeo d'aquella nit especial es pot veure clicant damunt la foto. Jo començo a parlar en el minut 12', més o menys.
