PER QUÈ ESCRIC?

En la meva faceta creativa, no em poso una altra fita que no sigui la gratificació personal. Ara per ara, el sol fet de poder escriure, publicar i distribuïr les meves novel·les, tenir lectors i veure els meus llibres a llibreries i a biblioteques (tot plegat, coses que considerava impossibles quan començava), em sembla una mena de proesa.

Vet aquí deu dels motius que em belluguen a escriure...

1. EM CONNECTA AMB ALLÒ QUE 'SÓC'

Jo crec que som el que som capaços de 'crear'. Som allò que aconseguim fer des del fons-de-tot de l'ànima. Allò amb què podem deixar el món millor del que era quan el vam trobar. Per a mi, escriure és la meva manera personal de ser totalment jo mateixa.

2. ÉS UN REPTE

Quan vaig començar, em conformava amb ser capaç d'explicar una història sense fer massa el ridícul. De mica en mica he anat apujant el llistó: ara intento explicar-la d'una manera literària. Cada història queda escrita i la següent ha de ser nova, diferent. El repte és constant: no repetir-me, escriure millor cada dia, bastir històries més interessants, captivar el lector, fer una lectura que enganxi, un relat que se sostingui, una trama l'interès de la qual no decaigui, amb personatges rics i amb molts matisos. És un repte important. No sé si sempre me'n surto.

3. EM PERMET COMUNICAR-ME AMB EL MÓN

És meravellós explicar històries per a la gent. Hi ha un vincle invisible que m'hi uneix. És una comunicació que no es veu, que moltes vegades és anònima, jo no sé qui es llegeix el que he escrit. Un llibre es ven, es deixa en préstec, es torna a deixar, queda en una prestatgeria un temps i després es rellegeix i potser es torna a prestar... De vegades em pregunto fins a quin racó de món pot arribar una novel·la meva. És una sensació boníssima, reconfortant. És com si escrigués cartes al món, i que el món se les llegís. Com si llancés al mar un missatge en una ampolla i molta gent el trobés.

4. PUC PARLAR DE COSES QUE M'INTERESSEN, QUE EM FASCINEN O QUE NO ENTENC

Moltes coses em flipen, em meravellen, em preocupen o em disgusten. Quan em topo amb una d'elles, hi acostumo a donar voltes fins que em surt alguna història que em serveix per exterioritzar l'angúnia. Un cop acabada la novel·la, allò ha deixat d'angoixar-me. Després sorgeix alguna altra cosa que m'atrapa, em dóna voltes pel cap i em fa crear una nova història.

5. FA QUE EL MEU TEMPS LLIURE ESTIGUI PLE DE CONTINGUT

M'encanta fer moltes coses, coses que m'omplen, que em fan estar contenta. Però alhora, el meu temps d'oci és molt selectiu. No trobo interessant, per exemple, prendre el sol, tenir converses insípides, anar a mirar aparadors, a llocs que no tinc ganes de veure, o fer coses que costen més diners dels que tinc. Sovint prefereixo instal·lar-me a casa i deixar que la creativitat prengui possessió del meu temps. Em passa volant, m'ho passo bé i em fa sentir molt feliç.

6. M'AGRADA INVENTAR-ME VIDES, AFIGURAR-ME LLOCS I FABULAR HISTÒRIES

Suposo que Déu, en crear el món, es devia sentir una mica així durant aquells set dies que diuen que va trigar. Inventar-se realitats i que, de sobte, existeixin, és una sensació difícil d'explicar. És una mena de màgia. Crec que és més un do que tinc, que no pas un mèrit. És el que m'agrada més de tot.

7. M'ENCANTA QUE ELS MEUS LECTORS S'HO PASSIN BÉ

Escric perquè em llegeixin. Hi ha escriptors que diuen que escriuen per a ells mateixos. Jo no. Jo vull tenir lectors, cada paraula que escric la poso en el lloc on la poso perquè un altre la gaudeixi. I a mi hi ha molts llibres que no m'agraden, sovint deixo la seva lectura inacabada. Procuro que als meus lectors això no els passi. No sé si ho aconsegueixo, però és el meu objectiu. Crear una experiència única i gratificant. No vull que ningú perdi el temps amb els meus llibres, a l'inrevés: vull que el lector senti que ha invertit diners, temps i energies en quelcom que valia la pena.

8. PUC PARLAR AMB LECTORS QUE M'EXPLIQUEN SENSACIONS

En diuen vanitat, o ego, però jo en dic satisfacció. Quan un lector s'ho ha passat bé llegint-me i m'ho diu, hi ha alguna cosa a dins meu que es remou, en el bon sentit. La mirada que m'adreça aquella persona que potser abans em mirava 'normal', ara canvia. Té una llum que abans no hi era. No sé a què és deguda. Però m'encanta.

9. EM CONVIDEN A ESDEVENIMENTS INTERESSANTS

M'apassiona quan em proposen fer una xerrada, presentació, club de lectura, o de cooperar en alguna iniciativa cultural. O quan em diuen que he quedat finalista en un premi i he d'anar al lliurament. O quan em convoquen d'un mitjà, per a una entrevista. Una vegada vaig participar fins i tot en un congrés. Aquestes col·laboracions em donen molta vida, em permeten contactar amb persones amb qui potser d'altra manera mai no hauria conegut. Em fan sortir de la meva zona de confort i fer coses noves, inesperades i interessants.

10. FAIG AMICS I CONEC GENT NOVA

El fet d'escriure m'ha posat en contacte, en els últims anys, amb persones que han entrat a la meva vida a través d'aquesta faceta. No és fàcil fer amics a certa edat, i en canvi l'escriptura em permet, i espero que em continuarà permetent, fer-ne de nous ara que ja sóc gran. Solen ser relacions de molta qualitat amb persones plenes d'inquietuds i interessos comuns als meus. Conèixer persones a través del fet d'escriure és una sensació molt bona, quelcom que valoro enormement.