top of page

HE TORNAT A TENIR SORT: TERCER PREMI!


Mireia Vancells

Quan vaig començar amb això de l'escriptura, al 2008, mai no vaig imaginar que guanyaria premis. I ja n'he guanyat tres. Fa uns dies, per a sorpresa meva, vaig aconseguir el tercer (ho explico AQUÍ <-)

Jo em pensava que jo no ho era gens, de competitiva. Peró vet aquí que sí. Guanyar m'agrada, em complau que un jurat consideri que la meva obra és la millor de les que s'han presentat. Tots tenim la nostra vanitat, suposo. També és bo rebre la dotació econòmica, és clar. Que et paguin per fer allò que sempre has somiat té un punt de màgic, són uns diners d'una naturalesa gairebé sagrada. I en tercer lloc, hi ha el tema de la publicació. Escriure és fantàstic, sí, una passió que em diverteix i que m'omple, però publicar amb una bona editorial -i més, en català- és força complicat. I aquí està la gràcia: quan guanyes un premi no caldrà que inverteixis temps, energies, paciència i voluntat a buscar editor per a la teva obra, perquè serà publicada automàticament, amb tots els honors. És com si t'hagués tocat la grossa.

Per acabar, m'agradaria dir que, des de que escric, m'he presentat a dotze premis, dels quals n'he guanyat tres i n'he perdut nou. Tota la meva solidaritat per als participants que han perdut en els tres que he guanyat jo: sé perfectament com és no guanyar, com et sents de malament, com de fracassat et notes, la cara de perdedor que se't queda i les ganes que tens d'engegar-ho tot a dida. Els diria: no defalliu, torneu-vos a presentar una i mil vegades, que si el que us agrada de debò és escriure, no trigarà a sonar la flauta.

Jo, de la meva banda, ho continuaré intentant sempre que pugui. Tant de bo pugui repetir experiència.

             
       Entrades més antigues:

bottom of page