COM POSO NOM ALS PERSONATGES

Si quan has de tenir un fill, escollir nom és difícil, us podeu fer càrrec del 'marron' d'haver de posar nom i cognom a una pila de gent que no coneixes cada cop que t'inventes una història.

Sovint m'agrada posar noms al·legòrics. Per exemple, el protagonista de 'Negra memòria' es diu Gabriel Batalla perquè és un lluitador. La seva enamorada es diu Aurora Bonet: Aurora, com una sortida de sol, plena de bellesa, i Bonet, perquè és molt bona persona. El seu pare, Bonaventura, havia estat aventurer. Moltes dones que surten a la novel·la porten la síl·laba «mar» en el nom, perquè és una història molt nàutica: Marina, Marisa, Maria, Marta...

I així.

Alguna vegada, quan he escrit una història que se situa en un poble concret, vaig al cementiri del lloc en qüestió i m'anoto els cognoms més freqüents, i també els noms de pila; així el relat guanya en autenticitat. De vegades poso noms de persones que no em cauen bé a personatges dolents o febles. O de gent que m'encanta i que s'assembla físicament a un personatge, com la Lola d' 'Aritmètica del crim', que és guapa i té una cabellera rossa igual que la d'una cosina meva d'idèntic nom. D'altres, com en la imatge que veieu, que correspon al meu fitxer de 'L'home de Déu', noms de plantes. En d'altres ocasions simplement em ve un nom al cap i em quadra, i ja està, m'agrada com sona i "el compro", com em va passar amb Jan Ribarroja, el guapo Mosso protagonista d' 'Aritmètica del Crim', o Carina Gutés, la Mossa estupenda amb qui treballa.

Tot sovint, abans de donar un nom per bo, entro nom i cognom entre comentes al Google per saber si existeix una persona que es digui així. Procuro usar noms que ningú té, no vull fastiguejar ningú. De vegades no pot ser, i a algun innocent "li toca el rebre" de dir-se com un personatge meu: hi ha molts Joans Cabestanys, per exemple, que es diuen com el malvat capità de 'Negra memòria'.

Inventar-me noms és de les coses que més em costen. I quan un personatge ja el té, sembla que agafa sentit, li ve una cara i un cos, cobra vida tot sol i comença a explicar-me com és i què li passa per dins. Però això... ja són figues d'un altre paner.

Un altre dia explicaré com ho faig.