ELS TÍTOLS DE LES MEVES NOVEL·LES
Posar nom als personatges és bastant complicat (en parlo aquí), però no ve d'un pam si no l'acabes d'encertar. Amb el títol del llibre, en canvi, cal anar veritablement "de cara a barraca". Posar noms als personatges és tirar amb escopeta de caça i de vegades l'encertes. Posar títol a una novel·la s'assembla més al tret de gràcia executat per un franctirador expert. No es pot espifiar: és el nom de la novel·la.
En EL SECRET DE LA GERMANDAT, el lector va llegint i llegint, i es va trobant amb un secret darrere l'altre --els llibres amagats sota una marededéu de pedra, el secret de la recepta del licor Chartreuse, el secret dels medicaments que prepara Fra Guillem a la farmàcia del convent...-- mentre va coneixent, alhora, una silenciosa germandat de monjos. Però no és fins al final del llibre que li és revelat el gran secret. NEGRA MEMÒRIA parla d'una memòria fosca del protagonista, que es veu involucrat en uns fets que ni ell mateix imagina que siguin possibles. També parla d'una memòria terrible que rau, tot sovint silenciada, darrere milions de persones de raça negra. LA CARPETA DE VÍLNIUS explica la història d'un misteriós dossier de cuir --una carpeta, precisament-- que guarda la llegenda d'una família, generació rere generació, i que queda custodiada sota un matalàs d'un pis de la ciutat de Vílnius (capital de Lituània) abans no és definitivament descoberta. L'HOME DE DÉU és la història d'un jove capellà, i el que li passa per ser home i per ser capellà, tant una cosa com l'altra el converteixen en terriblement vulnerable i el posen en un perill mortal. ARITMÈTICA DEL CRIM ens parla de la relació entre les matemàtiques i l'esperit criminal que s'amaga darrere un seguit d'assassinats, i de com els números poden ser-ne, d'importants.
Tots els títols de les meves novel·les m'agraden molt i sovint em passa que no puc començar a escriure la primera pàgina d'una novel·la nova si no tinc el títol clar a dins del cap.
Alguns títols els he posat jo. D'altres també, però en el moment de la publicació me'ls ha "polit" l'editorial. De tots, tots, n'estic absolutament orgullosa.
