LA COBERTA D' 'ARITMÈTICA DEL CRIM'

Quan l'Àlex Rull, el dissenyador de Cossetània Edicions, es va posar en contacte amb mi a primers de 2018 per preguntar-me si tenia alguna idea per a la portada d' ARITMÈTICA DEL CRIM, de seguida li vaig dir que sí.

Jo tenia tres coses al cap:

1) Maquetes de vaixells

2) Cartes nàutiques

3) Un arma de foc

I la meva idea era barrejar-les.

Al cap d'uns dies, l'Àlex, amb el seu instint finíssim, em va proposar la coberta que veieu. I me'n vaig enamorar a l'instant. És perfecta. És potent, crida l'atenció i expressa amb rotunditat l'esperit del llibre, barreja de novel·la negra i relat nàutic, fifty-fifty.

ARITMÈTICA DEL CRIM comença com una típica narració policial del tipus procedimental, però... ai, la previsibilitat de gènere dura més aviat poc. El segon capítol ens transporta a l'any 1787, moment d'inici del viatge del vaixell britànic 'HMS Bounty' cap a la Polinèsia. I les dues històries, la policial i la nàutica, van fent un teva-meva al llarg de les pàgines, ben bé fins al final, amb crims que tenen lloc al centre de Barcelona i que són investigats pels Mossos d'Esquadra, i derrotes, vents, tempestes, homes a l'aigua, illes remotes, aventures, assassinats i un famós amotinament.

La millor portada que podia tenir ARITMÈTICA DEL CRIM era, justament, aquesta., que barreja dos gèneres tan allunyats amb tota naturalitat. De nou gràcies per la bona feina, Àlex Rull, i un plaer treballar amb vosaltres, Cossetània.