EL NÀUFRAG RESCATAT

Algú em va demanar fa poc que, com a exercici d'un club literari en el que estic participant, escrigués un text no gaire llarg que contingués dues paraules específiques: MIRALL, i GRIS.

Com que darrerament vaig molt sobre-carregada de feina, vaig fer memòria, intentant recordar si en alguna de les meves novel·les hi podria haver algun fragment adient a on aparegués, almenys, MIRALL. Ja me les empescaria per fer-hi aparèixer GRIS en algun lloc.

Aquest és el resultat de la cerca:

EL NÀUFRAG RESCATAT

Jo anava fent que sí amb el cap a aquell senyor, mentre ell parlava i jo prenia cafè i uns pastissets dolços que em van revifar bastant. Llavors, la seva dona em va dir que l'acompanyés i em va mostrar una petita cambra amb un llit que em va semblar el més confortable del món. Em va ajudar a rentar-me el cos i els cabells, me'ls va desenredar, em va pentinar i em va donar una camisola neta.

Em vaig mirar al mirall i no em vaig reconèixer. Estava prim com un esquelet. Els meus cabells, que sempre havien estat castanys, ara, després d'haver passat tants mesos a ple sol enmig del mar, eren completament rossos. M'havia sortit barba, una barba fosca i enredada que em tapava les galtes enfonsades i plenes d'ossos. El que més em va impactar va ser veure com m'havia canviat la mirada. Ja no era la d'un noi de disset anys il·lusionat per fer les Amèriques, tornar ric i casar-se. Era la mirada d'un home gris, gairebé vell, la mirada d'un home sense esperança.

-Dorm tot el que vulguis -em va dir la senyora-. Descansa. No passis pena per res.

I em vaig ficar en aquell llit de llençols nets, en aquella cambra silenciosa que tenia les finestres entreobertes i els porticons de fusta tancats. I en aquella foscor i en el llit que sempre recordaré, vaig adormir-me i vaig estar dormint com un soc, ben bé tres dies i tres nits.

De NEGRA MEMÒRIA, Cossetània 2013